Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

1 de desembre de 2011
Sense categoria
3 comentaris

Euro

Recordo encara nítidament com en un viatge als Estats Units els americans ens demanaven per l’euro. Fins i tot, era motiu d’interès veure físicament la nova moneda. Ara està en risc.

El Comissari per a assumptes econòmics de la UE assenyala que Europa té 10 dies per salvar l’Euro. Diversos bancs de fora de la Zona Euro tenen plans dissenyats per si es col·lapsa. Els Grans bancs europeus diuen no tenir-ne, de plans d’aquest tipus.

 

La caiguda de l’Euro tindria conseqüències en el món econòmic mundial  força més greus que la gran crisi del 2008 i les seves seqüeles del 2009 i les que encara perduren.  

 

Per a Catalunya seria un desastre de grans proporcions, lligada com està encara a l’economia espanyola i sense els instruments de l’Estat.

 

Europa quedaria trencada en un gran bloc al nord i en petits bocins al sud. Refer Europa costaria anys i panys. La nostra generació probablement ja no ho veuria.

 

La magnitud de la catàstrofe em fa ser optimista. No sé si només queden deu dies, però alguna cosa s’està movent quan els bancs centrals actuen coordinadament injectant liquiditat als bancs.

 

  1. Sembla una jugada maestra del president del Parlament Europeu Durao Barroso, per no tocar-li als alemanys el seu euro, han posat la maquineta de fer dolars en marxa per a través del Bancs centrals financiar els PIG’S europeus.

    Els alemanys fan tot el contrari que fan a Xina que intenten devaluar la seva moneda al màxim per a poder exportar més.

    I no paguen més de la meitat dels que costa el litre de gas-oil en impostots, que abans amb el regim de Franco, quan no hi havien gaire imposts podia estar justificat per financiar l’Estat. 

    És per què els xinesos s’en aprofiten de l’Iran per treure el petroli més barat a canvi de tecnologia armamentistica i energia nuclear.

    Tal com feien abans els alemanys i francesos amb Irak, per treure el petroli més barat o l’Estat espanyol i Itàlia fins fa poc amb Libia.

    Fins que Bush, la Texaco, els interessos dels falcons de l’indústria militar nordamericana, Israel amb els interessos de algunes de les seves multinacionals van posar els punts sobre les i, van tornar a posar el cartel de petroli de l’OPEP al seu lloc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!